MATÈRIA SENSIBLE

Una "Sin Sombrero"

Rosa Mascarell Dauder
Blog en Soca I Arrel, 05/02/2016



Aquest sis de febrer es compliran vint-i-cinc anys de la mort de Maria Zambrano. Vaig tenir la sort de treballar per a ella quan vivia a Madrid, de tornada ja del seu exili i reivindicada plenament com una de les pensadores i escriptores més originals del segle XX.

Jo no vull parlar-vos de la seua obra, està ja quasi tota publicada. A mi realment m'agradaria poder transmetre l'encant de conversar amb aquesta dona, la saviesa de les seues observacions. Al llarg de la seua vida havia acumulat un bon grapat d'experiències, bones i dolentes, però sempre sabia trobar el costat més amable. Per suposat alguns sofriments de la guerra mai els pogué oblidar (tants joves sacrificats, famílies destrossades, també la seua pròpia, xiquets i xiquetes patint fam); però al mateix temps agraïa coses a l'exili, com els nous amics trobats i el temps per a escriure.

El que més mal li sabia a ella del fet d'haver hagut de deixar el país, era deixar orfes a les generacions més joves. Molts mestres, professors, professionals i gent capdavantera al món de la cultura i la investigació en general, van morir o se'n van haver d'anar. Segons Maria Zambrano ens havien deixat sense mestres a nosaltres, nosaltres érem també víctimes. Sols veient el nivell del discurs de la majoria de mitjans de comunicació es veu que tenia raó.

Tot es pot canviar. Incipit vita nova, comença una nova vida. Dante diu que tenia escrita aquesta sentència al seu llibre de la memòria. Sempre es pot començar una vida nova si guardem al llibre de la memòria, com deia el nostre Antonio Machado, “unas pocas palabras verdaderas”:

“Cerremos estas líneas recordando una sentencia escrita en latín, grabada en las piedras de un rarísimo monumento que se conserva en Roma casi desconocido de turistas y olvidado de los romanos, la llamada «Puerta mágica». Una sentencia que dice «Si en tu huerto consigues que los negros cuervos engendren blancas palomas, serás llamado sabio». Lo que, aplicado a nuestro tema, quiere decir algo que sirve para toda ocasión adversa o negativa: hay que transformar el mal en bien; hay que extraer de la osuridad, la luz.”
(María Zambrano, “La crisis de la palabra”, 1965)

Davant aquestes dones hi ha que llevar-se el sombrero: http://www.lassinsombrero.com/