Totes les històries tenen un punt de començament. El nostre és el Reial Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, un lloc on la història i la terra s'uneixen formant una entitat única. El Monestir és una icona de la comarca de La Safor que ha influït i influeix en el seu entorn. En els orígens del Monestir està la família d'Ausiàs March. El seu pare va tenir l'encàrrec de construir l'edifici per ordre del duc reial de Gandia, Alfons el Vell. Ausiàs va viure part de la seua infància amb els monjos i va tenir tant afecte pel lloc que va voler enterrar allí als seus dos éssers més volguts, les seues dones Isabel i Joana.

Unes lletres al claustre em varen cridar l'atenció i vaig preguntar al nostre guia.

Són uns versos dels Canticum Canticorum : “Quae est ista quae ascendit/ de deserto, deliclis affluens”. No estarien dedicats a aqueixa ànima pura com un llir que puja als cels tal com Maria? A la joveneta Isabel Martorell? A la segona dona d'Ausiàs March, Joana, soterrada també allí mateix? Però què sabem d'aqueixes dones? Què sabem de les dones en aqueix temps i en aquest lloc?

El silenci que envolta les dones del quatre-cents, fins i tot les més afavorides per la fortuna, em va portar a decidir-me a dedicar-los un homenatge artístic que les traguera a la llum i ens fera pensar en elles i els lligams que avui podem tenir amb les dones del segle XV valencià.
Vaig parlar de la idea amb Rafa Gomar i a poc a poc va anar perfilant-se el projecte de re-crear i re-pensar a Ausiàs March des de la relació amb les seues dones.

Al llarg de quatre anys hem anat escrivint ell, pintant jo i contant-li per carta les obres que anaven sorgint. Una col·laboració que ha fet possible la creació per part de tots dos d'una obra original inspirada per Joana, Isabel i Ausiàs. Per la banda de Rafa Gomar han sorgit poemes, relats, cartes figurades, planys i memòries. Per la meua banda he treballat amb quatre temes que simbolitzen el món de la dona a l'època d'Ausiàs: el laberint, el jardí, l'illa i el fil.